Bon Sant Jordi 2008

Regaleu roses, que us regalin roses, regaleu molts llibres i que us regalin molts llibres.
I sobretot, llegiu els llibres!
Bon Sant Jordi a tothom!
Podeu recomanar llibres i comentar els que us han regalat o heu regalat.

Ja s'acosta...!

• Que han passat massa anys? I què?
• Que el Harrison Ford està massa gran? I què?
• Que el guió probablement no valdrà res? I què?
• Que ja no sorprendrà com abans? I què?
• Que tres són una trilogia i quatre una franquícia? I què?
• Que els nens i nenes d'ara ho trobaran passat de moda? I què?
• L'Indy torna, i aixó és el que importa!! 22 de maig.

Vergonya aliena...

Ho admeto, vaig mirar practicament cada dia, els castings d' Operación Triunfo. Hi va passar de tot; freaks, atontats/des, guapets/tes que cantaven prou bé, un que semblava que cantés dins d'una cova (que té el seu mèrit), gent que crèia que cantava molt bé i semblava el crit d'un porc a la matança de l'ídem, horrors de la natura que cantaven bé, "supermodelos" que simplement no sabien entonar ni una nota...
Tots havien de passar pel filtre del jurat format per l'Àngel Llácer, Noemí Galera i Risto Mejide. Es podia estar més o menys d'acord amb les decisions (les maneres no les comentaré). La pregunta és la següent: Què cony van pensar (amb perdó de l'expressió) quan van escollir a les tal Esther i Tània?? Crec que simplement van planejar una humiliació pública en tota regla. Seran molt mones, però canten (com es diu vulgarment) amb el cul, especialment una d'elles.
Si us atreviu, aquí teniu el video de la primera Gala d'aquestes dues xiquetes (que duraran menys que una caipirinha al vestuari del Barça). Jo d'elles, marxaria a un país llunyà i m'immolaria...

Tornen Portishead

Amb tota la calma del món (tres discos en 15 anys...), el grup de Bristol treu nou treball. Es dirà "Third". Com es pot comprovar van fer un intens "brainstorming" per trobar un bon títol, tercer disc, doncs "Tercer". Però abans comentem d'on surten. Geoff Barrow, que havia treballat amb Massive Attack i Tricky, i Beth Gibbons formen a Bristol el 1991, la banda "Portishead". Sense campanyes de publicitat i anat fent es van convertir en un gran èxit tant a UK com USA. El tipus de música era dificilment classificable en cap etiqueta, però la premsa ja anomenava trip hop a aquest mescla d'electrónica pausada amb alguns ritmes hiphop ralentitzats a l'extrem. Altres exemples serien els ja anomenats Massive Attack i Tricky, Ruby i els principis de Morcheeba. I ja que surt Morcheeba... Es van apuntar a la moda del triphop fins que van veure que es farien més famosos i més rics amb la barreja de blues/pop/triphop/soul. Hi ha qui en diu evolucionar, jo en dic una altra cosa...
Tornant a Portishead; es pot dir que són tot el contrari. Amb èxits com "Glory box", "Sour Times" o "Roads", temes que van agradar a tothom, ara ataquen d'una manera que sembla que no els importi guanyar més fans i que ja en tenen prou amb els de sempre. I és que treure com a primer single, un tema com "Machine Gun" és tenir molts... (veure el video).

Discografia:

Dummy (1994)
Portishead (1997)
Roseland Live NYC (1998)
Third (2008)

http://www.portishead.co.uk/

Brooklyn Funk Essentials

Nascuts a Nova York a principis dels noranta dins l’escena hip-hop/ jazz i creats pels productors Arthur Baker i Lati Krondlund inicialment com un grup de jam sessions, BFE han esdevingut tot un referent a l’escena funk/jazz mundial girant amb artistes de la talla de James Brown, Maceo Parker, Jamiroquai, Funkadelic, Ben Harper...

A finals de 2006 i després d’un llarg parèntesi de 5 anys, el grup es reuneix amb la formació original reprenent la seva activitat com a banda i a la primavera de 2008 editen un nou àlbum d’estudi “Watcha Playin´”. El seu desbordant directe els ha generat una base de fans incondicionals arreu del món. Tot un clàssic, tot un luxe.*(font: internet)
Tots aquells que us heu perdut el concert dels Brooklyn Funk Essentials al Cafè Teatre de l'Escorxador de Lleida... ho sento molt! Ha estat un dels concerts de l'any, com era d'esperar.
El principi va començar un pel fred, molta gent asseguda i poca a la pista. Els de la pista una mica cohibits, fins que van demanar que ens apropessim per sentir el "feeling" (tota una declaració d'intencions). Amb "Dance free night", tema del nou àlbum "Watcha Playin'", es va anar aixecant més gent. Seguint amb temes de ritmes llatins com "Mambo con Dancehall" i reggae, l'ambient s'anava escalfant. I quan ja hi havia més gent ballant que asseguda van rematar amb "Ska Ka-bop" i "Jump around sound". Uns genis animant el personal!
Esperim que tornin ben aviat. BFE rules!




http://www.myspace.com/brooklynfunkessentialsmusic