Bon Nadal

Per riure una mica

R.I.P. Bettie Page

Bettie Page 1923-2008


Actualització: Sense posar res més quedava més solemne... Però explicaré una mica qui era la Bettie Page.

Nascuda a Nashville l'any 1923, Bettie Mae Page, és la pin-up més famosa de l'historia i la tretzena playmate (gener de 1955). Una pin-up era la model que sortia a les portades de les revistes, actualment pràcticament no n'hi ha; ara les portades són d'actrius, cantants o models de passarel-la. Algunes més de les fotografies més conegudes de Bettie Page són les que els fotografs Irving Klaw i Bunny Yeager van fer-li en "situacions sadomassoquistes", on es flagellaven amb una altra model utilitzant pales i raspalls; així doncs, es podria dir que va ser la primera reina de l'spanking.
Quan el 1958 es va casar, es va retirar de tot aquest món i es va convertir en devota religiosa cristiana (?).

Guns n' Roses are back!

Doncs si, amb quinze anys de retard, tornen. Després d'algunes gires, el 23 de novembre de 2008, serà el dia que els fans han esperat durant tant de temps. Finalment surt a la venda "Chinese Democracy".
Tot i que nou dels temes, ja van ser filtrats a Internet, la major part eren leaks (versions no acabades), avui a les 12:00 (hora catalana) hi ha hagut la world premiere a les radios d'USA. El primer single és el tema del mateix títol del disc.
El podeu escoltar en aquest link: http://www.q1043.com/pages/news/gunsnroses/
Val a dir que és simplement impressionant!

http://web.gunsnroses.com/splash.jsp

Brillant!

La millor imitació del Polònia!

Una nit grisota, rarota, marmota, una nit fredota!

Hackeas (Hackers + Ikea)

Quan va arribar Ikea al nostre país, molts vam veure la llum, mobles i accessoris de disseny i barats. Però avui dia, tot és Ikea, tothom té Ikea a casa; fins i tot el catàleg és un bé molt preuat (eterna discussió entre qui l'aconsegueix gratuitament i qui l'ha comprat).
Però ara ens arriben les Hackeas! Són la modificació i/o combinació de productes de la casa sueca.
------>
. Amaga els cables de l'ordinador en una caixa metàlica.
. Un ordinador de fusta
. Stands per portàtils
. Vestits
. Una barra de bar
.
.
Es pot trobar de tot, des de coses que es poden fer en pocs minuts fins autèntiques virgueries.

http://ikeahacker.blogspot.com/

El Reno Renardo "Crecí en los 80"

Aquest grup de Freak Metal, com es defineixen ells mateixos, estàn arrassant a Internet amb el tema "Crecí en los 80".
Qui recordi amb nostàlgia Karate Kid, la Sabrina, la Mayra Gòmez Kemp, el Telesketch, Parchis, el Chema i l'Espinete, els Chimos, el Filvit Champú, V, Naranjito, el Torrebruno,... que no es perdi el video-clip.

Pd: L'espinete es va casar amb el Chema, que ha mort fa uns mesos. Quines coses!!

WALL.E obra mestra

Qui pensava que era impossible que els de Pixar superessin "Finding Nemo", s'equivocava.
Wall.E (Waste Allocation Load Lifter Earth-Class), porta anys netejant una desolada terra i recollint objectes amb la companyia d'un insecte, fins que un bon dia...
Els primers 35 minuts no hi ha ni una paraula (practicament) i són els millors de la cinta. Els sentiments que pot arribar a transmetre el petit robot són simplement impressionants. Si a aixó i afegim la brillant música de Thomas Newman, ja és insuperable.
Difícil ho té a partir d'ara Andrew Stanton; començar amb "A bug's life", seguir amb "Finding Nemo" i ara "WALL.E", cada vegada serà més complicat superar-se.

Arriba Sneaker Freaker!

Finalment, la revista australiana sobre el món de les bambes (keds) Sneaker Freaker arriba al nostre pais. La distribuirà We Are Reversible de forma gratuita.
La podeu recollir a la nostra botiga (Pl. de la Sal, 7 Lleida).

El retrobament d'un amic...

Aquesta és una història d'aquelles que sembla que només poden passar al cinema, però en aquest cas és totalment verídica. Fa uns anys, dos nois, John Rendall i Ace Berg, van veure als magatzems Harrods de Londres, que es venia un petit lleó. Al veure'l tancat en una gàbia els va fer tanta pena que el van comprar. El vicari del poble els va dir que podien jugar amb ell als jardins de l'esglesia. Però evidentment el lleó es va fer molt gros, i van decidir portar-lo a l'Àfrica.
Un any més tard van voler anar a veure'l, però els van advertir que ara era totalment salvatge, que per sort s'havia adaptat molt bé, que fins i tot era el cap de l'àrea, i que per tant no els reconeixeria. Tot i l'advertència, van anar a buscar-lo, i al cap d'unes hores el van trobar.

Rebaixes!

Ja són aquí, ja han arribat les rebaixes! Tots a gastar com a bojos. Ja no hi ha crisi. Abans una samarreta per 35€, i ara dues per 60€, és que estàn de Rebaixes!
La veritat és que això era fa un temps, amb la crisi real que hi ha, tothom les ha esperades amb candaletes; i és que si sumem a la crisi, la tardança de la calor, les botigues estàn plenes d'stock que s'ha (ens hem) de treure de sobre.

Per tant, vinga, a gastar tot allò que hem estat estalviant. No cal anar de vacances, que a casa s'hi està molt bé. Com diu el Sr. Marcel.lí, si sortim de casa només prendrem mal!

Pèls de punta

No correu, no cal dir res més.

oobject... Top Ten del que sigui

De tant en tant, Internet val molt la pena. A part d'enviar mails i poder tenir contacte amb tot el món, també podem trobar pàgines tant interessants com la que presentem avui. Oobject (...like Billboard Charts for Gadgets)és una pàgina amb desenes de TopTen d'un munt de coses diferents. Des de les millors piscines a les millors rampes de salts d'esquí, passant per màquines d'escriure, radio-cassetes, cotxes bombolla, detectors de partícules, kits de supervivència, màquines toneladores, terminals d'aeroport, rellotges de cucu postmoderns, micròfons clàssics, productes radioactius, roba interactiva, satèl.lits soviètics...
És a dir, per passar-hi hores i hores. Cal dir que no és una pàgina tancada, sinó que afegeixen llistats molt sovint.

El vídeo és el número 1, dels millors videos de Lego. Si sabeu anglès us partireu de riure!

http://www.oobject.com/

Pedro Erquicia es jubila

Doncs si, el gran periodista Pedro Erquicia es jubila. O el jubilen? Nascut el 1943 a San Sebastián, va començar a col.laborar amb TVE el juliol de 1965, i el març del 68 ja formava part de la plantilla fixa. Creador, editor i presentador els primers anys, del mític "Informe Semanal", també va ser corresponsal de la cadena als EUA fins el 1984. Com a anècdota, comentar que va ser l'encarregat de gravar el missatge del Rei el dia del cop d'estat del 23F.
A partir del 1990 s'ocupa de la direcció i presentació de l'extraordinari programa "Documentos TV" (on incorpora la seva famosa coletilla "para espectadores como usted"), sent també Director de Programes d'Actualitat i Investigació. A Erquicia també li devem la creació i direcció de la brillant "Noche Temática".
Alguns dels merescuts premis que ha obtingut són dos Antenas de Oro, dos Ondas, Premio de la Academia de Televisión o Premio Aster de Comunicación.

Ha estat un plaer créixer, aprendre i culturitzar-se amb un periodista como usted.

"Once", extraordinària i inoblidable.

Ja ha sortit en DVD, "Once", pel-lícula de l'irlandès John Carney. Oscar a la millor cançó i premi del públic a Sundance, ens explica la història de Glen Hansard (cantant de la banda The Frames) i Markéta Irglová. En tota la pel-lícula, no diuen els noms, però així es diuen a la vida real. Ell ajuda al seu pare arreglant aspiradores i de tant en tant canta i toca la guitarra pels carrers de Dublín. Ella és immigrant txeca que ven flors pel carrer i neteja cases. Un dia toquen junts en una botiga de música, i a partir d'aquell moment descubriran el que tenen en comú.
Una pel-lícula senzilla, feta amb quatre cèntims i un guió de quatre pàgines, però que tot i això és impressionant. La banda sonora sublim. Això si, qui s'avorreixi amb la música indie, no l'aguantarà, és com un videoclip on de tant en tant parlen.
Puntuació a FilmAffinty: 7'5
Puntuació BamBam: 9

www.foxsearchlight.com/once/

Bon Sant Jordi 2008

Regaleu roses, que us regalin roses, regaleu molts llibres i que us regalin molts llibres.
I sobretot, llegiu els llibres!
Bon Sant Jordi a tothom!
Podeu recomanar llibres i comentar els que us han regalat o heu regalat.

Ja s'acosta...!

• Que han passat massa anys? I què?
• Que el Harrison Ford està massa gran? I què?
• Que el guió probablement no valdrà res? I què?
• Que ja no sorprendrà com abans? I què?
• Que tres són una trilogia i quatre una franquícia? I què?
• Que els nens i nenes d'ara ho trobaran passat de moda? I què?
• L'Indy torna, i aixó és el que importa!! 22 de maig.

Vergonya aliena...

Ho admeto, vaig mirar practicament cada dia, els castings d' Operación Triunfo. Hi va passar de tot; freaks, atontats/des, guapets/tes que cantaven prou bé, un que semblava que cantés dins d'una cova (que té el seu mèrit), gent que crèia que cantava molt bé i semblava el crit d'un porc a la matança de l'ídem, horrors de la natura que cantaven bé, "supermodelos" que simplement no sabien entonar ni una nota...
Tots havien de passar pel filtre del jurat format per l'Àngel Llácer, Noemí Galera i Risto Mejide. Es podia estar més o menys d'acord amb les decisions (les maneres no les comentaré). La pregunta és la següent: Què cony van pensar (amb perdó de l'expressió) quan van escollir a les tal Esther i Tània?? Crec que simplement van planejar una humiliació pública en tota regla. Seran molt mones, però canten (com es diu vulgarment) amb el cul, especialment una d'elles.
Si us atreviu, aquí teniu el video de la primera Gala d'aquestes dues xiquetes (que duraran menys que una caipirinha al vestuari del Barça). Jo d'elles, marxaria a un país llunyà i m'immolaria...

Tornen Portishead

Amb tota la calma del món (tres discos en 15 anys...), el grup de Bristol treu nou treball. Es dirà "Third". Com es pot comprovar van fer un intens "brainstorming" per trobar un bon títol, tercer disc, doncs "Tercer". Però abans comentem d'on surten. Geoff Barrow, que havia treballat amb Massive Attack i Tricky, i Beth Gibbons formen a Bristol el 1991, la banda "Portishead". Sense campanyes de publicitat i anat fent es van convertir en un gran èxit tant a UK com USA. El tipus de música era dificilment classificable en cap etiqueta, però la premsa ja anomenava trip hop a aquest mescla d'electrónica pausada amb alguns ritmes hiphop ralentitzats a l'extrem. Altres exemples serien els ja anomenats Massive Attack i Tricky, Ruby i els principis de Morcheeba. I ja que surt Morcheeba... Es van apuntar a la moda del triphop fins que van veure que es farien més famosos i més rics amb la barreja de blues/pop/triphop/soul. Hi ha qui en diu evolucionar, jo en dic una altra cosa...
Tornant a Portishead; es pot dir que són tot el contrari. Amb èxits com "Glory box", "Sour Times" o "Roads", temes que van agradar a tothom, ara ataquen d'una manera que sembla que no els importi guanyar més fans i que ja en tenen prou amb els de sempre. I és que treure com a primer single, un tema com "Machine Gun" és tenir molts... (veure el video).

Discografia:

Dummy (1994)
Portishead (1997)
Roseland Live NYC (1998)
Third (2008)

http://www.portishead.co.uk/

Brooklyn Funk Essentials

Nascuts a Nova York a principis dels noranta dins l’escena hip-hop/ jazz i creats pels productors Arthur Baker i Lati Krondlund inicialment com un grup de jam sessions, BFE han esdevingut tot un referent a l’escena funk/jazz mundial girant amb artistes de la talla de James Brown, Maceo Parker, Jamiroquai, Funkadelic, Ben Harper...

A finals de 2006 i després d’un llarg parèntesi de 5 anys, el grup es reuneix amb la formació original reprenent la seva activitat com a banda i a la primavera de 2008 editen un nou àlbum d’estudi “Watcha Playin´”. El seu desbordant directe els ha generat una base de fans incondicionals arreu del món. Tot un clàssic, tot un luxe.*(font: internet)
Tots aquells que us heu perdut el concert dels Brooklyn Funk Essentials al Cafè Teatre de l'Escorxador de Lleida... ho sento molt! Ha estat un dels concerts de l'any, com era d'esperar.
El principi va començar un pel fred, molta gent asseguda i poca a la pista. Els de la pista una mica cohibits, fins que van demanar que ens apropessim per sentir el "feeling" (tota una declaració d'intencions). Amb "Dance free night", tema del nou àlbum "Watcha Playin'", es va anar aixecant més gent. Seguint amb temes de ritmes llatins com "Mambo con Dancehall" i reggae, l'ambient s'anava escalfant. I quan ja hi havia més gent ballant que asseguda van rematar amb "Ska Ka-bop" i "Jump around sound". Uns genis animant el personal!
Esperim que tornin ben aviat. BFE rules!




http://www.myspace.com/brooklynfunkessentialsmusic

Lladres, i faltats d'idees.

Que els preus de les operadores de telefonía d'aquest país són abusius, tothom ho sap. Però a sobre els seus publicistes són uns lladres d'idees. El nou anunci de Telefónica, el de les mans, és una còpia d'un video que ja fa uns mesos que és a YouTube. Hi ha un munt de còpies i versions al mateix YouTube, però dubto que Telefónica hagi pagat rès a l'original. La música és també una còpia, en el video original és el tema "Harder, better, faster, stronger" del francesos Daft Punk.
Aquí el teniu.

adidas...estiu '08

Ja arriba la nova col-lecció adidas per aquest estiu. Però primer una mica d'història per a qui no la conegui. Adolf Dassler i Rudolph Dassler, dos germans alemanys van fundar la "Gebrüder Dassler Schuhfabrik" als anys 20. Adolf dissenyava i Rudolph venia. Al cap d'uns anys, els germans es van barallar (diuen que no es van parlar mai més), Rudolph va fundar "Ruda", ara coneguda com "Puma", i l'Adolf va canviar el nom de l'empresa per "Adidas" (el diminutiu d'Adolf, "Adi", i les tres primeres lletres del cognom "Das". Adi es va dedicar en cos i ànima a crear sabatilles esportives, que fossin perfectes pels atletes i va anar evolucionant amb l'esport. El primer medallista olímpic amb unes Adidas, va ser Jesse Owens amb les seves quatre medalles d'or a Berlin '36. A l'altre Adolf, el Hitler, no li deuria fer massa gràcia que un atleta negre, guanyés a Berlin i amb unes sabatilles alemanyes... Bob Beamon, Cassius Clay, Emil Zatopek, Dick Fosbury, Jim Hines, Franz Beckenbauer, David Beckam, Lionel Messi... Són molts dels altres esportistes que han calçat Adidas. És molt recomenable el llibre de la periodista holandesa Barbara Smit "Hermanos de Sangre" (Lid Editorial) en què explica la història dels germans Dassler. Per aquest estiu trobarem una col-lecció anomenada "Archives" en que a partir d'una fotografia antiga dels arxius d'Adidas se n'ha fet un dibuix, la col-lecció Olympics, en què es repassen alguns dels moments més significatius de les Olimpíades, segueix la línea Respect de Missy Elliot...

www.adidas.es

Què és? Qui és?

Un dels robots de la Nasa que volta en plan turista per Mart fent fotos i enviant-les a la Terra, ha fotografiat... alguna cosa o algú. Què és? Qui és? Vosaltres mateixos.

Arriba "Cloverfield"! (Monstruoso)

El nom de J.J. Abrams ens porta a títols com"Lost", "Alias", "Armageddon" o "Mission: Impossible". I ara serà "Cloverfield". Una producció de la Paramount amb un pressupost de només 25 milions de dolars i un repartiment en que no hi figura cap estrella. L'argument? El següent: un grup de persones són en una festa i de cop i volta un monstre ataca N.Y. Una frase: We’re All Gonna Die! Grab Your Video Camera! (Morirem tots! Agafa la videocàmera)... No sé qui pensa en la càmera quan creu que morirà, però bé, així tots gaudirem d'una gran quantitat d'efectes especials (en que destaca veure volant el cap de l'Estatua de la Llibertat i aterrar en un carrer). L'estil càmera en mà potser comença a fer-se pesat, sobretot a les persones que els mareja, però aporta un toc de realisme que a vegades és molt efectiu. El primer cap de setmana als USA ha recaptat 41 milions de dolars posant-se a les primeres files dels records de recaptació. La veritat és que el trailer promet, però també hem de recordar que hi ha trailers que donen mil voltes a la pròpia pel.lícula ("Congo", "Transformers", "Hostel"...)



http://www.cloverfieldmovie.com/

Sellaband

Si penseu que sou uns caça-talents, que sou visionaris, que en sabeu més que ningú de l'èxit en el món de la música... Sellaband és la vostra pàgina. Si sou compositors, cantants, teniu un grup... Sellaband també és la vostra pàgina. Es tracta del següent: hi ha Artists i Believers. Els Artists són obviament, els que tenen un grup, canten... i els believers són els qui creuen en ells i estàn disposats a apostar-hi. S'ha de dir que la qualitat ens immensa. Cada grup ha d'aconsseguir que qui els escolta i creuen en la seva música, sumin 50.000$. Cada un posa 10$, és a dir, que quan aconssegueixen 5.000 creients, se'ls grava un disc. I què en treuen els qui hi han deixat els diners? Doncs que els beneficis de la venda de cd's i descàrreugues legals, se'ls reparteixen. Ara a buscar uns futurs trenca-llistes i a forrar-se (?). Seguirem en contra de l'SGAE? No ens importarà si la gent es descarrega la música del nostre artista a través de l'Emule? Per cert, s'està planejant restringir-ne l'accés. Ràpid que tanquen!!
www.sellaband.com