Qui pensava que era impossible que els de Pixar superessin "Finding Nemo", s'equivocava.
Wall.E (Waste Allocation Load Lifter Earth-Class), porta anys netejant una desolada terra i recollint objectes amb la companyia d'un insecte, fins que un bon dia...
Els primers 35 minuts no hi ha ni una paraula (practicament) i són els millors de la cinta. Els sentiments que pot arribar a transmetre el petit robot són simplement impressionants. Si a aixó i afegim la brillant música de Thomas Newman, ja és insuperable.
Difícil ho té a partir d'ara Andrew Stanton; començar amb "A bug's life", seguir amb "Finding Nemo" i ara "WALL.E", cada vegada serà més complicat superar-se.
dissabte, 23 d’agost del 2008
WALL.E obra mestra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
OOOOHHHH!!!
que boniquet....la veritat es que es molt mono, jejeje!!!
a veure si la podem anar a veure i ja et dire que tal.....xq aixo de 35 minuts sense parlar me te intrigada jejeje!!!
dew!!!
Sí, sí, hi anirem. El que passa és que en un principi èl tema d'un robot no em temptava massa, però el que dius m'ha convençut. De tota manera, a mi el "nemo" em va agradar tant que em costa imaginar que m'agradi més. Ja t'ho explicaré.
Aneu-hi! Ja em donareu la raó ja...!
Ja hi he anat!!! Sí, m'ha agradat molt. La diferència amb el "Nemo" és que aquesta tot i ser una pel-lícula d'animació potser és més per grans. Es més fàcil entendre els sentiments d'un peix que els d'un robot (penso jo), i per la mateixa raó, és més difícil que t'entendreixi un robot que un peix...
Realment, és molt bona.
Bambam, tothom en parla també que l'hauré de veure! és millor que Ratatouille?
salutacions
Ho veus!! Que si, que el Nemo és el Nemo, però a partir d'ara, el Wall-E és molt Wall-E!
Marchelo, no te la pots perdre. Ratatouille és increïble, i aquesta és (per mi), obra mestra. Quan l'hagis vista i la comentis, ja direm els defectets que té!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada